És molt comú sentir a parlar de la protecció d’espècies com el linx ibèric, el ferreret, entre altres, però no es xerra de la protecció de la pastanaga negra, de la poma xeca de Menorca o del garrover boval d’Eivissa. I aquestes varietats estan tant en risc d’erosió genètica com altres espècies ja que avui en dia es troben en mans de pagesos i pageses majors, els quals no tenen relleu generacional.

Per això, en aquesta revista trobam molt interessant i necessari que es donin a conèixer les varietats locals de les Illes Balears, així com la seva importància. I des de l’Associació de Varietats Locals de les Illes Balears volem donar una pinzellada del que signifiquen les varietats locals i de la importància de l’agrobiodiversitat.
El concepte d’agrobiodiversitat o biodiversitat cultivada, es defineix com el resultat d’un procés mil•lenari d’interacció entre la naturalesa i l’ésser humà, a través de la pràctica agrària. Aquest procés es basa en la selecció i gestió innovadora dels recursos naturals de part dels pagesos a través de la història. El coneixement local i la cultura són part essencial de la agrobiodiversitat, ja que l’activitat humana modela i conserva la biodiversitat.

El resultat d’aquest procés ha donat lloc a la creació d’agroecosistemes complexes sobre varietats de paisatges, usos del territori i espècies.(Acosta et al, 2001). Així com també ha donat lloc a les varietats locals adaptades a cada zona en funció de les característiques ambientals així com als sabers associats a les mateixes.
Entenem les varietats locals com aquelles que han anat passant de mà en mà, a través de vàries generacions de pagesos i pageses les quals han anat seleccionant segons les seves preferències i segons les condicions ambientals de la zona.

La importància de l’ús i conservació de les varietats locals ve definit per una sèrie de factors:

 

• L’heterogeneïtat i la àmplia base genètica, les quals permeten que aquestes varietats s’adaptin a qualsevol medi i tinguin major resistència a malalties o pertorbacions que les varietats comercials les quals estan caracteritzades per un alt grau d’homogeneïtat i estabilitat. En els sistemes agrícoles homogenis tots els individus reaccionen de manera semblant i en el cas que siguin vulnerables a una pertorbació determinada, pot arribar a produir-se un gran catàstrofe alimentària. L’altre factor característic de les varietats comercials és l’alt grau d’estabilitat, que fa que tinguin una capacitat de recuperació molt menor que les varietats locals, les quals són més heterogènies.

• Els coneixements de les pageses i pagesos en relació al cultiu i usos de les varietats els quals s’han anat transmetent durant vàries generacions, formant un llegat sociocultural important per l’ús i conservació d’aquestes varietats. (Soriano, J.J.; González, J.M. ,2007).

• L’elevat contingut nutritiu i qualitatiu de les varietats locals, ja que els pagesos al llarg dels anys han realitzat un procés de selecció prioritzant aquestes característiques i alhora diversificant la base alimentària de les societats tradicionals. Aquesta selecció fa que les varietats siguin dinàmiques i presentin elevada diversitat.

• La fertilitat de les seves llavors, fet que assegura la vida d’aquestes varietats, garantint la seguretat i la sobirania alimentària dels pobles. Així mateix, les varietats locals retornen l’autonomia als pagesos que recuperen el control dels seus cultius i s’impliquen amb el manteniment dels sabers agraris que han mostrat ser sostenibles.

• Aquestes varietats són les que s’adapten millor als cultius en condicions ecològiques, ja que són les que millor s’adapten al medi i a les seves condicions edafoclimàtiques, tenen baixes necessitats d’insums i presenten resistències naturals a patògens.

• Els cultius de varietats locals contribueixen a augmentar la biodiversitat dels agroecosistemes, mitjançant policultius s’incrementa el control biològic de plagues i malalties, el reciclat de nutrients,… dels sistemes agraris.

• L’elevat grau d’erosió genètica fa de cada dia sigui més urgent la necessitat de recuperar i conservar les varietats locals. Tant sols 20 cultius representen el 80% de l’alimentació mundial, i 10 d’aquests representen el 66%, dels quals l’arròs, el blat i el blat de moro per si sols signifiquen el 41,5%. (González, J.M. ,2007).

Tal i com s’esmenta a un estudi sobre les varietats tradicionals de l’ametller d’Eivissa, de Pretel, M.T., Olalla, I. y Obón, C, el canvi de gustos i les exigències dels consumidors, l’aparició de noves varietats al mercat, més homogènies i de major rentabilitat econòmica, la competitivitat de preus entre diferents països, canvis d’ús del sòl, … han propiciat la imparable desaparició d’aquestes varietats locals i el que en altre temps va ser senzill de trobar, avui s’ha convertit amb una raresa, essent amb algunes ocasions tant sols un record als pagesos d’edat avançada. Un dels casos a Mallorca n’és el Meló de la Mel, el qual no s’ha pogut trobar gaire informació i les llavors que s’han trobat no es corresponen a la descripció que s’ha donat del mateix.

Bibliografia consultada:
Acosta Naranjo, R. –coord.- (2001): Memoria de la tierra, campos de la memoria. Los agroecosistemas tradicionales de Tentudía, Vols. 1 y 2. MESTO, Cuadernos monográficos de Tentudía, Extremadura.
Pretel, M.T., Olalla, I. y Obón, C, (2007): Estudio de variedades tradicionales de almendro de Ibiza. Albacete.
Soriano, J.J.; González, J.M.; Red Andaluza de Semillas. (2007). Manual para la utilitzación y conservación de variedades locales de cultivo. Sevilla.
 

Aina Socies i Fiol – Associació de Varietats Locals